Els afitaments municipals al sud de l'Albera. El cas d'Espolla / per Enric Bassegoda Pineda
Bassegoda i Pineda, Enric


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 367-378
 (Comunicacions) 
Bibliografia. Apèndixs.

A partir del tractat dels Pirineus de 1659, la serra de l'Albera es va convertir en frontera de les monarquies hispànica i francesa. Fins al 1862, però, no es va veure la necessitat d'establir i delimitar la frontera per mitjà d'unes fites regulars col·locades en punts estratègics. Durant el segle XX s'ha establert un protocol anual per comprovar que els afitaments no s'hagin alterat. Amb el temps, el protocol de comprovació dels afitaments ha esdevingut una trobada d'intercanvi entre municipis veïns, més que una imposició derivada d'un acte administratiu dels estats. Al costat dels afitaments estatals, hi ha també els que s'estableixen entre els municipis veïns. També comporten el reconeixement de les fites. Aquests reconeixements, però, a Espolla només s'han portat a terme els anys 1889, 1929 i 1944.

Qui va dibuixar la ratlla? Treballs de la Comisión Mixta de Límites (1853-1868) / per Joan Capdevila i Subirana
Capdevila i Subirana, Joan


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 353-366
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

L'actual frontera entre Espanya i França té el seu origen al tractat dels Pirineus del 1659 però el seu traçat i afitament precís no es va establir fins dos segles més tard. A mitjan segle XIX, durant quinze anys, una comissió d'ambdós països va recórrer els Pirineus, del Cantàbric fins a la Mediterrània, descrivint la ratlla fronterera. El seu treball quedà codificat sobre el terreny i en els acords internacionals coneguts com Tractats de Límits de Baiona. En aquesta comunicació expliquem les diferents problemàtiques que hagueren d'enfrontar els comissionats a l'hora de traçar la ratlla, des de disputes entre les comunitats locals per l'accés i ús de recursos (pastures, boscos, aigües, etc.) fins als mateixos interessos estratègics d'ambdós estats.